Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

distreure

1 v. tr. [LC] Donar (a quelcom) un altre ús que el que li era assignat. Ha distret una quantitat del fons de beneficència. No distragueu forces en altres empreses.
2 1 v. tr. [LC] Apartar l'atenció (d'una persona) d'allò a què s'aplica o hauria d'aplicar-se. No res el distreu del seu treball. Li convé molt d'escoltar atentament l'explicació: no el distreguis parlant-li. Procura distreure'l: que no s'adoni que sortim.
2 2 v. intr. pron. [LC] Una persona, apartar l'atenció d'allò a què s'aplica o hauria d'aplicar-se. Quan li contava això, a cada moment es distreia escoltant els sorolls del carrer.
3 1 v. tr. [LC] Apartar de les preocupacions, fent passar una estona agradable. Distreure el públic.
3 2 v. intr. pron. [LC] A tu et convé anar a fora, fer excursions, distreure't. Vaig al teatre a distreure'm una estona.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions